LA CLAU DE FA

L'escala central del piano és l'escala 3; tant aquesta escala com la 4 (més aguda) les escrivim en clau de sol. Si volem escriure notes més greus en clau de sol, hem d'utilitzar línies addicionals, tal com hem vist en l'explicació de la flauta contralt.

Per això, les notes més greus del piano (l'escala 2 o l'escala 1) es poden escriure d'una altra manera, amb la CLAU DE FA. Aquí, la nota DO3 s'escriu a la part superior amb una ratlla que la travessa; des d'aquí, podem anar baixant (si2, la2, sol2...).

Si us hi fixeu, la nota FA2 coincideix amb la línia que queda entre els puntets de la clau.

MATISOS D'INTENSITAT

LES QUALITATS DEL SO: LA INTENSITAT

Fins ara coneixem algunes paraules italianes per indicar la intensitat de les peces musicals. Ara ampliarem aquest vocabulari amb noves possibilitats:

Si volem que soni molt fort, la paraula italiana corresponent és fortíssimo, i ho escrivim amb dues lletres F, en format impremta minúscula, una mica inclinades:  ff .

Si volem que soni fort (però no tant): forte:  f .

Si no volem que soni tan fort, fem servir el terme "mig fort", en italià mezzoforte:  mf .

Si volem que soni una mica fluix (però no gaire), fem servir el terme "mig fluix", en italià mezzopiano:  mp .

Si volem que soni una mica més fluix: piano:  p .

Si ha de ser molt fluix, en italià pianíssimo, escrivim dues lletres P, en format impremta minúscula, una mica inclinades:  pp .

Si una frase musical ha d'anar augmentant la intensitat de mica en mica (cada vegada més fort), la paraula italiana és crescendo, que es pot abreviar per cresc . També es pot fer servir el signe

Si una frase musical ha d'anar disminuint la intensitat de mica en mica (cada vegada més fluix), la paraula italiana és diminuendo, que es pot abreviar per dim . També es pot fer servir el signe

AUDICIÓ: ESCOLTEM MÚSICA DE J. S. BACH

LA FLAUTA TRAVESSERA COM A PROTAGONISTA

En la segona audició proposada aquesta avaluació escoltarem fragments d'una Suite; una suite és un conjunt de peces musicals, normalment inspirades en danses antigues.

La suite que escoltarem és una composició del músic barroc (S. XVII-principi del XVIII) Johann Sebastian Bach. Amb la base d'una orquestra de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i clavicèmbal), la melodia principal la fa un instrument de vent, la flauta travessera. Aquesta obra, formada per diferents peces, s'anomena Suite per a flauta travessera i orquestra; la primera peça que escoltarem és el "Rondó". Aquí teniu 3 enllaços per escoltar-lo; en el primer cas, l'acompanyament el fa una petita orquestra, en el segon és un grup més reduït i el tercer és una versió més lliure, però amb molt bona sonoritat i imatge.

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (1a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (2a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (3a versió)

Més endavant escoltarem una altra peça, força animada, que té un nom francès una mica complicat: "Badinerie". La podeu escoltar en aquest enllaç:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (1a versió)

Si us hi heu fixat, la flauta travessera és platejada, com la majoria de flautes actuals. Però a l'època de Bach les flautes travesseres eren de fusta, com en l'exemple que podeu veure i escoltar a continuació:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (2a versió)

Espero que us agradi aquesta audició! Bach és el meu compositor preferit!

LA DURADA DE LES NOTES

LES FIGURES MUSICALS

Com sabeu, la durada de les notes la representem amb les figures musicals. Aquí teniu una representació gràfica de la durada de les diferents figures que haurem de conèixer durant aquest curs.

CORRECCIÓ FITXA 1 (1a avaluació)

CORRECCIÓ FITXA 1.1

INSTRUMENTS MUSICALS D'AULA

LA FLAUTA DE BEC

Totes vosaltres teniu una flauta de bec soprano.

Diem flauta de bec per distingir-la de la flauta travessera.

"Soprano" significa que fa un so agut (encara n'hi ha una de més aguda, anomenada "sopranino").

Aquí teniu un esquema sobre com es toquen les flautes sopranos.

Alguns teniu (o tindreu), a més a més, una flauta de bec contralt. Com que la flauta de bec contralt pot fer notes més greus, el DO3 es toca en una posició al mig de la flauta. Aquí teniu un esquema sobre com es toquen les flautes contralts.

EL PIANO (O TECLAT)

Encara que normalment el piano el toca la professora, és bo saber com estan distribuïdes les notes; si ens mirem les tecles blanques, el teclat funciona com els instruments de placa que esteu acostumats a tocar (xilòfons, metal·lòfons i carillons).

Us poso un enllaç a un teclat online, per si us ve de gust practicar. La nota do3 està marcada de color gris. Segur que per internet en podeu trobar més; per mòbil o tauleta recomano l'aplicació Gismart (encara que de vegades costa sortir dels jocs per tenir, simplement, el teclat). Però qualsevol app d'aquest tipus serveix. Alguns dispositius ja en porten una de bon començament.

Teclat online

Toqueu i experimenteu amb els instruments musicals tant com us vingui de gust!

AUDICIÓ VOCAL/INSTRUMENTAL

Ja vam escoltar l'"Obertura" de Guillem Tell en la seva versió original, per orquestra; quan toquen instruments diem que es tracta de música instrumental.

Però de vegades es fan altres versions d'una peça; escolteu com la canten sense instruments. Quan la música s'interpreta amb la veu (cantant) diem que es tracta de música vocal; si no hi ha cap instrument, diem que s'interpreta "a cappella". És el cas que us poso d'exemple:

"Obertura" de Guillem Tell, de G. Rossini, versió vocal a cappella

Segona versió a cappella

EL SO I LES SEVES QUALITATS

LES QUALITATS DEL SO

El so, tant si és musical com no, té 4 qualitats bàsiques:

• LA INTENSITAT: un so pot ser fort, fluix (o suau), ni molt fort ni molt fluix... A música fem servir paraules italianes per indicar-ho, i a la partitura escrivim només les inicials. Fins ara hem après les paraules forte, mezzoforte, piano, crescendo i diminuendo.

• L'ALTURA: els sons poden ser aguts o greus, en molts graus diferents. A música ho entonem amb l'ajuda de les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do', re', mi'...

• LA DURADA: un so pot ser més o menys llarg, més o menys curt... A música ho escrivim amb diferents figures musicals (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera...), que tenen diferent durada.

• EL TIMBRE: fa que reconeguem quina veu o instrument sona. És particular per cada veu o instrument.

Quan els sons són musicals i formen part d'una cançó, aquesta melodia es pot interpretar amb diferent VELOCITAT o TEMPO, seguint una determinada pulsació. La velocitat la indiquem amb paraules italianes; fins ara coneixem aquestes paraules: Adagio, Andante, Allegro, accelerando i ritardando.

1a audició del curs:

"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini