LA PULSACIÓ MUSICAL
La majoria de música que escoltem a la nostra societat té una característica específica, a part de compartir les quatre qualitats de tots els sons (altura, durada, intensitat i timbre). El ritme de cada peça sol repartir-se en pulsacions regulars, que es corresponen amb l'inici de cada temps.
EL TEMPO
Les pulsacions musicals poden interpretar-se més ràpidament o més lentament. Aquesta velocitat, en música s'anomena "tempo". Hi ha diferents paraules italianes per descriure el tempo d'una peça o d'un fragment musical:
- Quan el tempo és intermig, ni ràpid ni lent, com si caminéssim tranquils però seguit, la paraula és Andante.
- Quan el tempo és ràpid, però no massa, la paraula és Allegro.
- Quan el tempo és molt ràpid, la paraula és Presto,
- Quan el tempo és lent, però no massa, la paraula és Adagio.
- Quan el tempo és molt lent, la paraula és Largo.
- Si canviem de manera progressiva de ràpid a lent, la paraula és ritardando, abreviada a rit . O sigui, anirem cada vegada més poc a poc.
- Si canviem de manera progressiva de lent a ràpid, la paraula és accelerando, abreviada a accel . O sigui, anirem cada vegada més de pressa.
Les paraules italianes no són exactes; si un músic vol ser molt precís, indica el tempo amb un número, que correspon a quantes negres (per exemple) hi ha d'haver en un minut. Per exemple,
Per saber exactament com han de ser les pulsacions, hi ha un aparell anomenat METRÒNOM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada