FITXA 2 (3a avaluació) CORREGIDA

SEGUIM TREBALLANT AMB LES FITXES!

FITXA 2

FITXA 1 (3a avaluació) CORREGIDA

COMENCEM A CORREGIR LES FITXES!

FITXA1:

AUDICIONS: "DANSA HONGARESA NÚM. 5" i "BADINERIE"

ESCOLTEM MÚSICA DE JOHANNES BRAHMS

QUI ERA BRAHMS?

Johannes Brahms és un músic que va viure al segle XIX, entre l'any 1833 i 1897. La seva època és coneguda com el ROMANTICISME. Els músics estaven entusiasmat per les emocions i els sentiments. Els agradava molt la natura, buscaven les arrels musicals en la música tradicional i en les composicions busquen els contrastos (forte-piano, canvis de tempo...).

Johannes va néixer a la ciutat d'Hamburg (Alemanya) però va viure com a músic a Viena (Àustria), que era la ciutat més musical que hi havia en aquella època.

LA DANSA HONGARESA NÚM. 5

Viena està molt a prop del territori hongarès; Brahms es va basar en unes danses tradicionals d'Hongria per escriure 21 composicions molt animades i plenes d'energia per a piano, que han de tocar alhora dos pianistes: les Danses hongareses. Quan toquen dos pianistes es diu piano a quatre mans.

"Dansa hongaresa núm. 5" (piano), de J. Brahms

Un músic que va viure anys més tard, va adaptar aquesta composició per orquestra SIMFÒNICA. Aquí la teniu, interpretada per l'orquestra més important de Catalunya, l'OBC.

"Dansa hongaresa núm. 5" (OBC), de J. Brahms

Un músic i cineasta molt important, Charles Chaplin (Charlot) la va utilitzar en una pel·lícula antiga molt coneguda, El gran dictador. És l'escena d'un barber afaitant un client. Aquí ho teniu!

"Dansa hongaresa núm. 5" (El gran dictador), de J. Brahms

Aquesta audició està proposada al llibre, a la pàgina 10. Espero que us hagi agradat!

Recordem l'anterior audició:

La badinerie és una dansa antiga, de ritme animat. J. S. Bach va compondre unes peces on una petita orquestra de corda fa l'acompanyament i la protagonista és la flauta travessera; una de les peces era una badinerie. Les va ajuntar en una mateixa obra, una suite.

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera núm. 2 de J. S. Bach

ESTRUCTURA d'aquesta badinerie: AABB

FORMA: Binària

AUDICIONS DIVERSES (2a avaluació)

LA MÚSICA VOCAL: LA VEU CANTADA COM A PROTAGONISTA

Les persones tenim la capacitat de cantar. La veu dels nens i nenes s'anomena "veu blanca"; en general, no es diferencia gaire el que poden cantar uns i altres.

Els adults tenen les veus més diferenciades. Habitualment els homes la tenen més greu que les dones; però entre els homes també n'hi ha que poden cantar més greu i altres més agut. Amb les dones passa el mateix. La capacitat de cantar més greu o més agut s'anomena TESSITURA. Hi ha 4 tessitures principals:

• Les dones que canten més agut s'anomenen SOPRANOS.
• Les dones que canten més greu s'anomenen CONTRALTS.
• Els homes que canten més agut s'anomenen TENORS.
• Els homes que canten més greu s'anomenen BAIXOS.

Però també hi ha veus que no són ni les més agudes ni les més greus, tenen una tessitura mitjana.

• La tessitura mitjana femenina (de dones) és la de MEZZOSOPRANO.
• La tessitura mitjana masculina (d'homes) és la de BARÍTON.

La veu masculina de vegades pot arribar a ser tan aguda com la de les dones contralts. Llavors parlem de CONTRATENORS.

ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLESDE DIFERENTS TESSITURES:

SOPRANO

"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

MEZZOSOPRANO

"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet

CONTRALT

"Esurientes implevit bonus" del Magnificat, de J. S. Bach

CONTRATENOR

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel

TENOR

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

BARÍTON

"Non più andrai, farfallone amoroso" de l'òpera Les noces de Figaro, de W. A. Mozart

BAIX

"O Isis und Osiris" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

ALTRES MANERES DE FER SERVIR LA VEU

Hi ha algunes tècniques especials que permeten fer servir la veu d'una manera diferent de la cantada. Aquí teniu alguns exemples:

CANT DIFÒNIC

SCAT

IÒDEL

BEATBOXING

Acabarem aquests exemples amb el grup que ja vam escoltar a classe: els PENTATONIX. En aquest cas (com fan moltes vegades) canten sense altres instruments que acompanyin la seva veu. Diem que es tracta d'una audició VOCAL A CAPPELLA.

Joy to the world, cantada per Pentatonix

AUDICIÓ: ESCOLTEM MÚSICA DE J. S. BACH

LA FLAUTA TRAVESSERA COM A PROTAGONISTA

En la segona audició proposada aquesta avaluació escoltarem fragments d'una Suite; una suite és un conjunt de peces musicals, normalment inspirades en danses antigues.

La suite que escoltarem és una composició del músic barroc (S. XVII-principi del XVIII) Johann Sebastian Bach. Amb la base d'una orquestra de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i clavicèmbal), la melodia principal la fa un instrument de vent, la flauta travessera. Aquesta obra, formada per diferents peces, s'anomena Suite per a flauta travessera i orquestra; la primera peça que escoltarem és el "Rondó". Aquí teniu 3 enllaços per escoltar-lo; en el primer cas, l'acompanyament el fa una petita orquestra, en el segon és un grup més reduït i el tercer és una versió més lliure, però amb molt bona sonoritat i imatge.

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (1a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (2a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (3a versió)

Més endavant escoltarem una altra peça, força animada, que té un nom francès una mica complicat: "Badinerie". La podeu escoltar en aquest enllaç:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (1a versió)

Si us hi heu fixat, la flauta travessera és platejada, com la majoria de flautes actuals. Però a l'època de Bach les flautes travesseres eren de fusta, com en l'exemple que podeu veure i escoltar a continuació:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (2a versió)

Espero que us agradi aquesta audició! Bach és el meu compositor preferit!

AUDICIÓ GUILLEM TELL

AUDICIÓ VOCAL/INSTRUMENTAL

Gioachino Rossini va ser un compositor italià que estimava la música, especialment l'òpera... i la bona cuina.

Les òperes són obres de teatre cantades. Els personatges diuen les coses cantant, acompanyats pels instruments d'una orquestra. Al començament, mentre s'obren les cortines de l'escenari, l'orquestra toca una peça sense que canti ningú: s'anomena OBERTURA.

Rossini va compondre una òpera basada en la història de Guillem Tell, un personatge amb molt bona punteria amb l'arc i la fletxa. L'"Obertura" de l'òpera Guillem Tell és prou coneguda, aquí teniu un enllaç per escoltar-la:

"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini

Quan en una audició només toquen instruments, com en el cas que acabem d'escoltar, diem que es tracta de música instrumental. Aquesta versió de música instrumental és l'original, tal com la va imaginar Rossini, interpretada per una orquestra simfònica.

Però de vegades es fan altres versions d'una peça; escolteu com la canten sense instruments. Quan la música s'interpreta amb la veu (cantant) diem que es tracta de música vocal; si no hi ha cap instrument, diem que s'interpreta "a cappella". És el cas que us poso d'exemple:

"Obertura" de Guillem Tell, de G. Rossini, versió vocal a cappella

Segona versió a cappella

EL SO I LES SEVES QUALITATS

LES QUALITATS DEL SO

El so, tant si és musical com no, té 4 qualitats bàsiques:

• LA INTENSITAT: un so pot ser fort, fluix (o suau), ni molt fort ni molt fluix... A música fem servir paraules italianes per indicar-ho, i a la partitura escrivim només les inicials. Fins ara hem après les paraules forte, mezzoforte, piano, crescendo i diminuendo.

• L'ALTURA: els sons poden ser aguts o greus, en molts graus diferents. A música ho entonem amb l'ajuda de les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do', re', mi'...

• LA DURADA: un so pot ser més o menys llarg, més o menys curt... A música ho escrivim amb diferents figures musicals (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera...), que tenen diferent durada.

• EL TIMBRE: fa que reconeguem quina veu o instrument sona. És particular per cada veu o instrument.

Quan els sons són musicals i formen part d'una cançó, aquesta melodia es pot interpretar amb diferent VELOCITAT o TEMPO, seguint una determinada pulsació. La velocitat la indiquem amb paraules italianes; fins ara coneixem aquestes paraules: Adagio, Andante, Allegro, accelerando i ritardando.