SEGUIM TREBALLANT AMB LES FITXES!
FITXA 2
Blog de 5è de primària del Col·legi Residència L'Arboç
Johannes Brahms és un músic que va viure al segle XIX, entre l'any 1833 i 1897. La seva època és coneguda com el ROMANTICISME. Els músics estaven entusiasmat per les emocions i els sentiments. Els agradava molt la natura, buscaven les arrels musicals en la música tradicional i en les composicions busquen els contrastos (forte-piano, canvis de tempo...).
Johannes va néixer a la ciutat d'Hamburg (Alemanya) però va viure com a músic a Viena (Àustria), que era la ciutat més musical que hi havia en aquella època.
Viena està molt a prop del territori hongarès; Brahms es va basar en unes danses tradicionals d'Hongria per escriure 21 composicions molt animades i plenes d'energia per a piano, que han de tocar alhora dos pianistes: les Danses hongareses. Quan toquen dos pianistes es diu piano a quatre mans.
"Dansa hongaresa núm. 5" (piano), de J. Brahms
Un músic que va viure anys més tard, va adaptar aquesta composició per orquestra SIMFÒNICA. Aquí la teniu, interpretada per l'orquestra més important de Catalunya, l'OBC.
"Dansa hongaresa núm. 5" (OBC), de J. Brahms
Recordem l'anterior audició:
La badinerie és una dansa antiga, de ritme animat. J. S. Bach va compondre unes peces on una petita orquestra de corda fa l'acompanyament i la protagonista és la flauta travessera; una de les peces era una badinerie. Les va ajuntar en una mateixa obra, una suite.
"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera núm. 2 de J. S. Bach
LA MÚSICA VOCAL: LA VEU CANTADA COM A PROTAGONISTA
Les persones tenim la capacitat de cantar. La veu dels nens i nenes s'anomena "veu blanca"; en general, no es diferencia gaire el que poden cantar uns i altres.
Els adults tenen les veus més diferenciades. Habitualment els homes la tenen més greu que les dones; però entre els homes també n'hi ha que poden cantar més greu i altres més agut. Amb les dones passa el mateix. La capacitat de cantar més greu o més agut s'anomena TESSITURA. Hi ha 4 tessitures principals:
La veu masculina de vegades pot arribar a ser tan aguda com la de les dones contralts. Llavors parlem de CONTRATENORS.
ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLESDE DIFERENTS TESSITURES:
SOPRANO
"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart
MEZZOSOPRANO
"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet
CONTRALT
"Esurientes implevit bonus" del Magnificat, de J. S. Bach
CONTRATENOR
"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel
TENOR
"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi
BARÍTON
"Non più andrai, farfallone amoroso" de l'òpera Les noces de Figaro, de W. A. Mozart
BAIX
"O Isis und Osiris" de La flauta màgica, de W. A. Mozart
ALTRES MANERES DE FER SERVIR LA VEU
Hi ha algunes tècniques especials que permeten fer servir la veu d'una manera diferent de la cantada. Aquí teniu alguns exemples:
Acabarem aquests exemples amb el grup que ja vam escoltar a classe: els PENTATONIX. En aquest cas (com fan moltes vegades) canten sense altres instruments que acompanyin la seva veu. Diem que es tracta d'una audició VOCAL A CAPPELLA.
Joy to the world, cantada per Pentatonix
En la segona audició proposada aquesta avaluació escoltarem fragments d'una Suite; una suite és un conjunt de peces musicals, normalment inspirades en danses antigues.
La suite que escoltarem és una composició del músic barroc (S. XVII-principi del XVIII) Johann Sebastian Bach. Amb la base d'una orquestra de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i clavicèmbal), la melodia principal la fa un instrument de vent, la flauta travessera. Aquesta obra, formada per diferents peces, s'anomena Suite per a flauta travessera i orquestra; la primera peça que escoltarem és el "Rondó". Aquí teniu 3 enllaços per escoltar-lo; en el primer cas, l'acompanyament el fa una petita orquestra, en el segon és un grup més reduït i el tercer és una versió més lliure, però amb molt bona sonoritat i imatge.
"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (1a versió)
"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (2a versió)
"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (3a versió)
Més endavant escoltarem una altra peça, força animada, que té un nom francès una mica complicat: "Badinerie". La podeu escoltar en aquest enllaç:
"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (1a versió)
Si us hi heu fixat, la flauta travessera és platejada, com la majoria de flautes actuals. Però a l'època de Bach les flautes travesseres eren de fusta, com en l'exemple que podeu veure i escoltar a continuació:
"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (2a versió)
Espero que us agradi aquesta audició! Bach és el meu compositor preferit!
Gioachino Rossini va ser un compositor italià que estimava la música, especialment l'òpera... i la bona cuina.
Les òperes són obres de teatre cantades. Els personatges diuen les coses cantant, acompanyats pels instruments d'una orquestra. Al començament, mentre s'obren les cortines de l'escenari, l'orquestra toca una peça sense que canti ningú: s'anomena OBERTURA.
Rossini va compondre una òpera basada en la història de Guillem Tell, un personatge amb molt bona punteria amb l'arc i la fletxa. L'"Obertura" de l'òpera Guillem Tell és prou coneguda, aquí teniu un enllaç per escoltar-la:
"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini
Quan en una audició només toquen instruments, com en el cas que acabem d'escoltar, diem que es tracta de música instrumental. Aquesta versió de música instrumental és l'original, tal com la va imaginar Rossini, interpretada per una orquestra simfònica.
Però de vegades es fan altres versions d'una peça; escolteu com la canten sense instruments. Quan la música s'interpreta amb la veu (cantant) diem que es tracta de música vocal; si no hi ha cap instrument, diem que s'interpreta "a cappella". És el cas que us poso d'exemple:
"Obertura" de Guillem Tell, de G. Rossini, versió vocal a cappella
El so, tant si és musical com no, té 4 qualitats bàsiques: