FITXA 5 (3a avaluació) CORREGIDA

ACABEM LES FITXES... TOCA PREPARAR LA PROVA ESCRITA!

Amb les solucions de la fitxa 5 acabem el material teòric d'aquest curs. Aviat farem la prova escrita de la 3a avaluació. Ànims, a estudiar!

FITXA 5:

FITXA 4 (3a avaluació) CORREGIDA

ÀNIMS! JA ANEM ARRIBANT AL FINAL!

FITXA 4:

FITXA 3 (3a avaluació) CORREGIDA

AVANCEM!

FITXA 3:

AUDICIONS: "DANSA HONGARESA NÚM. 5" i "BADINERIE"

ESCOLTEM MÚSICA DE JOHANNES BRAHMS

QUI ERA BRAHMS?

Johannes Brahms és un músic que va viure al segle XIX, entre l'any 1833 i 1897. La seva època és coneguda com el ROMANTICISME. Els músics estaven entusiasmat per les emocions i els sentiments. Els agradava molt la natura, buscaven les arrels musicals en la música tradicional i en les composicions busquen els contrastos (forte-piano, canvis de tempo...).

Johannes va néixer a la ciutat d'Hamburg (Alemanya) però va viure com a músic a Viena (Àustria), que era la ciutat més musical que hi havia en aquella època.

LA DANSA HONGARESA NÚM. 5

Viena està molt a prop del territori hongarès; Brahms es va basar en unes danses tradicionals d'Hongria per escriure 21 composicions molt animades i plenes d'energia per a piano, que han de tocar alhora dos pianistes: les Danses hongareses. Quan toquen dos pianistes es diu piano a quatre mans.

"Dansa hongaresa núm. 5" (piano), de J. Brahms

Un músic que va viure anys més tard, va adaptar aquesta composició per orquestra SIMFÒNICA. Aquí la teniu, interpretada per l'orquestra més important de Catalunya, l'OBC.

"Dansa hongaresa núm. 5" (OBC), de J. Brahms

Un músic i cineasta molt important, Charles Chaplin (Charlot) la va utilitzar en una pel·lícula antiga molt coneguda, El gran dictador. És l'escena d'un barber afaitant un client. Aquí ho teniu!

"Dansa hongaresa núm. 5" (El gran dictador), de J. Brahms

Aquesta audició està proposada al llibre, a la pàgina 10. Espero que us hagi agradat!

Recordem l'anterior audició:

La badinerie és una dansa antiga, de ritme animat. J. S. Bach va compondre unes peces on una petita orquestra de corda fa l'acompanyament i la protagonista és la flauta travessera; una de les peces era una badinerie. Les va ajuntar en una mateixa obra, una suite.

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera núm. 2 de J. S. Bach

ESTRUCTURA d'aquesta badinerie: AABB

FORMA: Binària

FITXA 2 (3a avaluació) CORREGIDA

SEGUIM TREBALLANT AMB LES FITXES!

FITXA 2

FITXA 1 (3a avaluació) CORREGIDA

COMENCEM A CORREGIR LES FITXES!

FITXA1:

AUDICIONS DIVERSES (2a avaluació)

LA MÚSICA VOCAL: LA VEU CANTADA COM A PROTAGONISTA

Les persones tenim la capacitat de cantar. La veu dels nens i nenes s'anomena "veu blanca"; en general, no es diferencia gaire el que poden cantar uns i altres.

Els adults tenen les veus més diferenciades. Habitualment els homes la tenen més greu que les dones; però entre els homes també n'hi ha que poden cantar més greu i altres més agut. Amb les dones passa el mateix. La capacitat de cantar més greu o més agut s'anomena TESSITURA. Hi ha 4 tessitures principals:

• Les dones que canten més agut s'anomenen SOPRANOS.
• Les dones que canten més greu s'anomenen CONTRALTS.
• Els homes que canten més agut s'anomenen TENORS.
• Els homes que canten més greu s'anomenen BAIXOS.

Però també hi ha veus que no són ni les més agudes ni les més greus, tenen una tessitura mitjana.

• La tessitura mitjana femenina (de dones) és la de MEZZOSOPRANO.
• La tessitura mitjana masculina (d'homes) és la de BARÍTON.

La veu masculina de vegades pot arribar a ser tan aguda com la de les dones contralts. Llavors parlem de CONTRATENORS.

ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLESDE DIFERENTS TESSITURES:

SOPRANO

"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

MEZZOSOPRANO

"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet

CONTRALT

"Esurientes implevit bonus" del Magnificat, de J. S. Bach

CONTRATENOR

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel

TENOR

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

BARÍTON

"Non più andrai, farfallone amoroso" de l'òpera Les noces de Figaro, de W. A. Mozart

BAIX

"O Isis und Osiris" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

ALTRES MANERES DE FER SERVIR LA VEU

Hi ha algunes tècniques especials que permeten fer servir la veu d'una manera diferent de la cantada. Aquí teniu alguns exemples:

CANT DIFÒNIC

SCAT

IÒDEL

BEATBOXING

Acabarem aquests exemples amb el grup que ja vam escoltar a classe: els PENTATONIX. En aquest cas (com fan moltes vegades) canten sense altres instruments que acompanyin la seva veu. Diem que es tracta d'una audició VOCAL A CAPPELLA.

Joy to the world, cantada per Pentatonix