LA CLAU DE FA

L'escala central del piano és l'escala 3; tant aquesta escala com la 4 (més aguda) les escrivim en clau de sol. Si volem escriure notes més greus en clau de sol, hem d'utilitzar línies addicionals, tal com hem vist en l'explicació de la flauta contralt.

Per això, les notes més greus del piano (l'escala 2 o l'escala 1) es poden escriure d'una altra manera, amb la CLAU DE FA. Aquí, la nota DO3 s'escriu a la part superior amb una ratlla que la travessa; des d'aquí, podem anar baixant (si2, la2, sol2...).

Si us hi fixeu, la nota FA2 coincideix amb la línia que queda entre els puntets de la clau.

MATISOS D'INTENSITAT

LES QUALITATS DEL SO: LA INTENSITAT

Fins ara coneixem algunes paraules italianes per indicar la intensitat de les peces musicals. Ara ampliarem aquest vocabulari amb noves possibilitats:

Si volem que soni molt fort, la paraula italiana corresponent és fortíssimo, i ho escrivim amb dues lletres F, en format impremta minúscula, una mica inclinades:  ff .

Si volem que soni fort (però no tant): forte:  f .

Si no volem que soni tan fort, fem servir el terme "mig fort", en italià mezzoforte:  mf .

Si volem que soni una mica fluix (però no gaire), fem servir el terme "mig fluix", en italià mezzopiano:  mp .

Si volem que soni una mica més fluix: piano:  p .

Si ha de ser molt fluix, en italià pianíssimo, escrivim dues lletres P, en format impremta minúscula, una mica inclinades:  pp .

Si una frase musical ha d'anar augmentant la intensitat de mica en mica (cada vegada més fort), la paraula italiana és crescendo, que es pot abreviar per cresc . També es pot fer servir el signe

Si una frase musical ha d'anar disminuint la intensitat de mica en mica (cada vegada més fluix), la paraula italiana és diminuendo, que es pot abreviar per dim . També es pot fer servir el signe

AUDICIÓ: ESCOLTEM MÚSICA DE J. S. BACH

LA FLAUTA TRAVESSERA COM A PROTAGONISTA

En la segona audició proposada aquesta avaluació escoltarem fragments d'una Suite; una suite és un conjunt de peces musicals, normalment inspirades en danses antigues.

La suite que escoltarem és una composició del músic barroc (S. XVII-principi del XVIII) Johann Sebastian Bach. Amb la base d'una orquestra de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i clavicèmbal), la melodia principal la fa un instrument de vent, la flauta travessera. Aquesta obra, formada per diferents peces, s'anomena Suite per a flauta travessera i orquestra; la primera peça que escoltarem és el "Rondó". Aquí teniu 3 enllaços per escoltar-lo; en el primer cas, l'acompanyament el fa una petita orquestra, en el segon és un grup més reduït i el tercer és una versió més lliure, però amb molt bona sonoritat i imatge.

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (1a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (2a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (3a versió)

Més endavant escoltarem una altra peça, força animada, que té un nom francès una mica complicat: "Badinerie". La podeu escoltar en aquest enllaç:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (1a versió)

Si us hi heu fixat, la flauta travessera és platejada, com la majoria de flautes actuals. Però a l'època de Bach les flautes travesseres eren de fusta, com en l'exemple que podeu veure i escoltar a continuació:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (2a versió)

Espero que us agradi aquesta audició! Bach és el meu compositor preferit!