AUDICIONS DIVERSES (2a avaluació)

LA MÚSICA VOCAL: LA VEU CANTADA COM A PROTAGONISTA

Les persones tenim la capacitat de cantar. La veu dels nens i nenes s'anomena "veu blanca"; en general, no es diferencia gaire el que poden cantar uns i altres.

Els adults tenen les veus més diferenciades. Habitualment els homes la tenen més greu que les dones; però entre els homes també n'hi ha que poden cantar més greu i altres més agut. Amb les dones passa el mateix. La capacitat de cantar més greu o més agut s'anomena TESSITURA. Hi ha 4 tessitures principals:

• Les dones que canten més agut s'anomenen SOPRANOS.
• Les dones que canten més greu s'anomenen CONTRALTS.
• Els homes que canten més agut s'anomenen TENORS.
• Els homes que canten més greu s'anomenen BAIXOS.

Però també hi ha veus que no són ni les més agudes ni les més greus, tenen una tessitura mitjana.

• La tessitura mitjana femenina (de dones) és la de MEZZOSOPRANO.
• La tessitura mitjana masculina (d'homes) és la de BARÍTON.

La veu masculina de vegades pot arribar a ser tan aguda com la de les dones contralts. Llavors parlem de CONTRATENORS.

ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLESDE DIFERENTS TESSITURES:

SOPRANO

"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

MEZZOSOPRANO

"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet

CONTRALT

"Esurientes implevit bonus" del Magnificat, de J. S. Bach

CONTRATENOR

"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel

TENOR

"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi

BARÍTON

"Non più andrai, farfallone amoroso" de l'òpera Les noces de Figaro, de W. A. Mozart

BAIX

"O Isis und Osiris" de La flauta màgica, de W. A. Mozart

ALTRES MANERES DE FER SERVIR LA VEU

Hi ha algunes tècniques especials que permeten fer servir la veu d'una manera diferent de la cantada. Aquí teniu alguns exemples:

CANT DIFÒNIC

SCAT

IÒDEL

BEATBOXING

Acabarem aquests exemples amb el grup que ja vam escoltar a classe: els PENTATONIX. En aquest cas (com fan moltes vegades) canten sense altres instruments que acompanyin la seva veu. Diem que es tracta d'una audició VOCAL A CAPPELLA.

Joy to the world, cantada per Pentatonix

UNA QUALITAT MUSICAL: LA PULSACIÓ I EL TEMPO

LA PULSACIÓ MUSICAL

La majoria de música que escoltem a la nostra societat té una característica específica, a part de compartir les quatre qualitats de tots els sons (altura, durada, intensitat i timbre). El ritme de cada peça sol repartir-se en pulsacions regulars, que es corresponen amb l'inici de cada temps.

EL TEMPO

Les pulsacions musicals poden interpretar-se més ràpidament o més lentament. Aquesta velocitat, en música s'anomena "tempo". Hi ha diferents paraules italianes per descriure el tempo d'una peça o d'un fragment musical:

• Quan el tempo és intermig, ni ràpid ni lent, com si caminéssim tranquils però seguit, la paraula és Andante.
• Quan el tempo és ràpid, però no massa, la paraula és Allegro.
• Quan el tempo és molt ràpid, la paraula és Presto,
• Quan el tempo és lent, però no massa, la paraula és Adagio.
• Quan el tempo és molt lent, la paraula és Largo.

Algunes vegades comencem a un tempo determinat però en algun moment el variem; també s'expressa amb paraules italianes.

• Si canviem de manera progressiva de ràpid a lent, la paraula és ritardando, abreviada a  rit . O sigui, anirem cada vegada més poc a poc.
• Si canviem de manera progressiva de lent a ràpid, la paraula és accelerando, abreviada a  accel . O sigui, anirem cada vegada més de pressa.

EL METRÒNOM

Les paraules italianes no són exactes; si un músic vol ser molt precís, indica el tempo amb un número, que correspon a quantes negres (per exemple) hi ha d'haver en un minut. Per exemple,

Per saber exactament com han de ser les pulsacions, hi ha un aparell anomenat METRÒNOM.