CORRECCIÓ FITXA 2 (1a avaluació)

 CORRECIÓ FITXA 1.2

Correcció exercici 8

 AQUÍ TENIU L'EXERCICI 8 CORREGIT:

Com que a l'anterior correcció no hi apareixia l'exercici 8, aquí el teniu:

AUDICIÓ: ESCOLTEM MÚSICA DE J. S. BACH

LA FLAUTA TRAVESSERA COM A PROTAGONISTA

En la segona audició proposada aquesta avaluació escoltarem fragments d'una Suite; una suite és un conjunt de peces musicals, normalment inspirades en danses antigues.

La suite que escoltarem és una composició del músic barroc (S. XVII-principi del XVIII) Johann Sebastian Bach. Amb la base d'una orquestra de corda (violins, violes, violoncels, contrabaix i clavicèmbal), la melodia principal la fa un instrument de vent, la flauta travessera. Aquesta obra, formada per diferents peces, s'anomena Suite per a flauta travessera i orquestra; la primera peça que escoltarem és el "Rondó". Aquí teniu 3 enllaços per escoltar-lo; en el primer cas, l'acompanyament el fa una petita orquestra, en el segon és un grup més reduït i el tercer és una versió més lliure, però amb molt bona sonoritat i imatge.

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (1a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (2a versió)

"Rondó" de la Suite en sim per a flauta travessera, de J. S. Bach (3a versió)

Més endavant escoltarem una altra peça, força animada, que té un nom francès una mica complicat: "Badinerie". La podeu escoltar en aquest enllaç:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (1a versió)

Si us hi heu fixat, la flauta travessera és platejada, com la majoria de flautes actuals. Però a l'època de Bach les flautes travesseres eren de fusta, com en l'exemple que podeu veure i escoltar a continuació:

"Badinerie" de la Suite per a flauta travessera i orquestra, de J. S. Bach (2a versió)

Espero que us agradi aquesta audició! Bach és el meu compositor preferit!

CORRECCIÓ FITXA 1 (1a avaluació)

CORRECCIÓ FITXA 1.1

AUDICIÓ GUILLEM TELL

AUDICIÓ VOCAL/INSTRUMENTAL

Gioachino Rossini va ser un compositor italià que estimava la música, especialment l'òpera... i la bona cuina.

Les òperes són obres de teatre cantades. Els personatges diuen les coses cantant, acompanyats pels instruments d'una orquestra. Al començament, mentre s'obren les cortines de l'escenari, l'orquestra toca una peça sense que canti ningú: s'anomena OBERTURA.

Rossini va compondre una òpera basada en la història de Guillem Tell, un personatge amb molt bona punteria amb l'arc i la fletxa. L'"Obertura" de l'òpera Guillem Tell és prou coneguda, aquí teniu un enllaç per escoltar-la:

"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini

Quan en una audició només toquen instruments, com en el cas que acabem d'escoltar, diem que es tracta de música instrumental. Aquesta versió de música instrumental és l'original, tal com la va imaginar Rossini, interpretada per una orquestra simfònica.

Però de vegades es fan altres versions d'una peça; escolteu com la canten sense instruments. Quan la música s'interpreta amb la veu (cantant) diem que es tracta de música vocal; si no hi ha cap instrument, diem que s'interpreta "a cappella". És el cas que us poso d'exemple:

"Obertura" de Guillem Tell, de G. Rossini, versió vocal a cappella

Segona versió a cappella

EL SO I LES SEVES QUALITATS

LES QUALITATS DEL SO

El so, tant si és musical com no, té 4 qualitats bàsiques:

• LA INTENSITAT: un so pot ser fort, fluix (o suau), ni molt fort ni molt fluix... A música fem servir paraules italianes per indicar-ho, i a la partitura escrivim només les inicials. Fins ara hem après les paraules forte, mezzoforte, piano, crescendo i diminuendo.

• L'ALTURA: els sons poden ser aguts o greus, en molts graus diferents. A música ho entonem amb l'ajuda de les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do', re', mi'...

• LA DURADA: un so pot ser més o menys llarg, més o menys curt... A música ho escrivim amb diferents figures musicals (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera...), que tenen diferent durada.

• EL TIMBRE: fa que reconeguem quina veu o instrument sona. És particular per cada veu o instrument.

Quan els sons són musicals i formen part d'una cançó, aquesta melodia es pot interpretar amb diferent VELOCITAT o TEMPO, seguint una determinada pulsació. La velocitat la indiquem amb paraules italianes; fins ara coneixem aquestes paraules: Adagio, Andante, Allegro, accelerando i ritardando.